València: la ciutat que habitem

Qui ha dit que els valencians som uns "meninfots" i que no ens impliquem amb el nostre entorn?
Sabem que som molts els que voldríem una ciutat viva on totes les veus creatives tingueren cabuda i, sobretot, altaveus per fer-se escoltar. Sabem que som molts que busquem en la convivència amb els diferents camins per entendre'ns millor. Sabem que l'art no ens donarà respostes als models de convivència del futur, però sí sabem que l'art ens ajudarà a fer-nos les preguntes adequades. Ací teniu la proposta socioteatral de "Russafa escènica" on 10 creadors habitants de la ciutat VLC, en un moment o altre de la seua vida, reflexionen sobre art i entorn. Ells s'interroguen, es lamenten, enyoren, dubten i sobretot, ens contagien d'estima per aquesta València que ja tarda en trobar la seua imatge en el segle XXI al marge de la nosva postal futurista per a turistes despistats.
A no perdre!!!

I Congrés sobre la dramatúrgia europea a VLC

Aquesta setmana al Centre de Cultura Contemporània "Octubre" de la ciutat de València se celebrarà el I Congrés sobre la dramatúrgia europea. Pensem que és una molt bona iniciativa encara que la majoria de professorat de primària i secundària no hi podran assistir perquè es fa en horari escolar. Tal vegada cal aprofitar les lectures que es faran vesprades i nits. En tot cas, pensem que reflexionar seriosament sobre el que està passant a nivell teatral a altres països i cultures europees ens servirà per entendre millor la nostra dramatúrgia.

PechaKucha a València

El proper 23 d'abril a les 20:00 hores al café UBIK.
Cada vegada són més difuses les froteres de l'art. La força de les performances de totes les avantguardes, la capacitat de síntesi dels nous llenguatges de comunicació i les ganes de voler dir alguna cosa que tenim tothom (com diuen els francòfons "monsieur tout le monde") han fet que aparega un fenomen internacional conegut con PECHAKUCHA i que consisteix en una reunió més o menys festiva on els creadors mostren els seus darrers treballs amb el suport de 20 diapositives, durant 20 segons, és a dir que aquesta miniconferència només durarà 6 minuts.

A continuació teniu el vídeo del darrer pechakucha a València i al blog hi podeu trobar més informació de les "Pechakuchas Night". Nosaltres anarem a la darrera que es va fer al Loco Mateo i us podem dir que no ens va decebre.

Exercicis d'amor

Després de fer-ho amb "Com a pedres", la companyia valenciana El Pont Flotant ha tornat a sorprendre'ns amb el seu nou espectacle "Exercicis d'amor". La proposta no és que ens descobrisca res nou a nivell escènic (es veuen les empremptes del teatre social del laboratori dels Odin Teatre) però sí a nivell actoral ens trobem amb uns actors amb tota mena de registres i el que és més important han sabut parlar dels temes que els interessen generacionalment amb una frescura i espontaneïtat que el públic agraeix.

Exercicis d’amor és una manera particular de celebrar la unió entre persones, una celebració senzilla i íntima a mig camí entre el teatre i la realitat, on l’espectador és el convidat. Un espai allunyat de la realitat quotidiana, dels clàxons i els llums de la ciutat per reflexionar a propòsit de les relacions entre els éssers humans i on poder il•lusionar-nos en els dos sentits de la paraula: la il•lusió com a mentida i també com a desig.

L'obra no va més enllà de desenvolupar amb certa gràcia el conflicte de Peter Pan tant estés actualment, però com deiem abans els actors i actrius de El pont flotant han sabut captar els pols dels problemes de la societat sota el prisma de la seua generació i traslladar-los a escena sense cabòries metateatrals que tant estan de moda últimament. I açò, com dein el públic ho graeix perquè s'hi identifica i a la llarga ajuda a recuperar el sentit del teatre: parlar del que ens passa sense cap tipus de por i amb els llenguatges propis de cada època.

II Fira de teatre per a xiquets i xiquetes

Com sabeu solem rastrejar la web de quan en quan per conéixer que és el que es cou a la nostra ciutat perquè de vegades la informació ens arriba ja quan l'esdeveniment està a punt de concloure. És així com hem tingut notícia de la II Fira de teatre per a xiquets i xiquetes CONTARIA i com que la nostra missió és tenir-vos informats ací us posem l'enllaç.

La idea és bonica i seria una llàstima que només s'aprofitaren uns pocs "professionals". No trobe per cap lloc com pot participar el gran públic (a no ser que estiga reservada per a programadors només). I a més, la programació és d'aquelles editades en PDF que t'has de creure que és molt bona amb només el títol. Quina llàstima d'hipervincles (sí home, eixos links que es posen a les pàgines web per tal d'informar-nos amb un sol click de que va el grup de teatre que ens interessa!). Això és el que hi ha!

El que sí està clar, és que als espectacles de carrer (a no ser que canvien molt els horaris a última hora) hi podrem anar tothom, no! Bé, intentaré informar-me i ja us diré com podeu assistir els afortunats que tingau lliure algun dels matins o de les vesprades a primera hora. La resta feu el que pugau i llegiu de moment la publicitat que és molt suggerent:

Pels teatres, carrers i sales desfilaran més d'una vintena de companyies que representaran els seus espectacles en el marc de CONTARIA.

• Teatre per a xiquets i xiquetes de totes les edats, teatre familiar, teatre de carrer...
• Activitats per a professionals, conferències, taules redones, debats...
• Les Arts Escèniques dedicades a xiquets i xiquetes en una intensa setmana de la tardor mediterrània.

Dansa València

No hi ha cap dubte que el Centre Coreogràfic de la Generalitat Valenciana s'ha posat les piles a l'hora d'investigar i de mostrar el que s'està fent per a aquest art tant important com és la dansa, sinó veieu com a mostra la programació de la DANSETA o els SOLOS. Ara bé, els que ens dediquem a l'ensenyament pensem que no s'està fent prou perquè aquest art deixe de ser un luxe cultural per a una èlite.

A més dels projectes com la CDN2, que proposa Nacho Duato per a crear una cantera de ballarins que donen el salt a la professionalitat, s'hauria de fer alguna cosa per a la formació dels espectadors... sinó acabaran tots consumint somnis castrants com els que alimenten programes televisius tipus "FAMA". El cartell per solidaritzar-se amb un ballarí local que tragueren els joves valencians el segon dia de l'actuació del Nehederlans Dans Theater semblava més apropiat per un reality show de TV que per a uns espectdors de dansa professional.

Fora d'aquestes consideracions no deixeu d'acudir als espectacles que com veureu estan repartits per totes les sales de la ciutat i n'hi han per a tots els gustos. A més, per fi funcionen els abonaments.

València Escena Oberta

¿Qué vi en el VEO que me gustó?

Parece ser que el Festival València Escena Oberta se va consolidando y hay nuevos públicos que se sienten atraidos por estas nuevas formas de ver y entender el teatro. Coincidí en el espectáculo de Javier Corcobado, con una muy buena actriz valenciana que me comentó asombrada: - ¿Y todo este público dónde estaba antes?

Es verdad que el teatro se tiene que renovar y buscar continuamente nuevas formas de comunicación. Si no fuera así se parecería más a otro tipo de instituciones que piensan que el cambio lo tienen que hacer los demás, pero pienso que hay algunos factores de el éxito de este festival VEO que se tendrían que analizar y aplicar en futuras campañas:

1. Precios baratos que se compran por internet semanas antes de que empiece el festival. El 60 % ya me parece mucho para comprar entradas de espectáculos que muchas veces no sabes a ciencia cierta de qué van. Habría que volver al 50 % o incluso menos, como hacen en otros festivales europeos.
2. Recuperar la calle como espacio de cultura para espectáculos pensados para los jóvenes. Hay que felicitar a la organización por esta propuesta y al mismo tiempo exigirle que se descentralice en barrios periféricos.
3. Espectáculos innovadores donde la interdisciplinariedad y los multilenguajes son la clave.

Aquí os pongo las fotos de uno de los espectáculos que más me gustó sobre la pareja: Living room.