dijous, 23 de juny del 2016

Alfabetització cultural i artística


És un fet preocupant que al nostre país l'analfabetisme artístic estiga tolerat o fins i tot acceptat amb indiferència. Els estudiosos* han identificat que el problema prové d'alguns mites relacionats amb l'ensenyament de les arts i de la marginació de l'expressió artística a les aules. Ara, que sembla estem vivint un canvi de sensibilitat, caldria recordar alguns d'aquests errors conceptuals per no tornar a caure en el mateix parany. Alguns serien els següents:
  1. La idea que l'expressió artística no requereix d'aprenentatge ja que es tracta d'una activitat que depén de destresses innates o heretades.
  2. La idea de que les habilitats artístiques són diferents a les requerides per al càlcul, la lectura o l'escriptura, ja que l'art és predomini de la nostra dimensió afectiva o subjectiva, però no de l'intel·lecte.
  3. La identificació popular i errònia de les arts amb la creativitat i de la ciència amb la resolució de problemes.
  4. El fet de posar l'accent en el valor instrumental o subsidiari de l'educació artística limitant-la a un ornament o, com a molt, com un recurs per al desenvolupament d'altres capacitats.
La formació d'espectadors com a disciplina sociològica ens ensenya que en lloc de preguntar-nos com podem portar "les arts" a "els joves", i per tant a l'educació, hauríem d'esbrinar de quines maneres els joves ja són artistes en les seues pròpies vides. Descobrint quines relacions tenen els joves amb les arts, donant-los la paraula el que aconseguirem serà reforçar aquestes relacions i permetre una alfabetització cultural i artística que vaja més enllà de l'enfrontament entre art popular i art d'èlite. En aquest camí conéixer els mecanismes de les indústries culturals (invitant professionals a les aules) i el funcionament de les xarxes digitals ens seran molt útils per a tendir ponts.


Amb aquesta voluntat de crear ponts entre la cultura i les arts tradicionals i els llenguatges dels joves elaboràrem aquest material docent que ara ens complau presentar-vos:

Arts escèniques i dansa
de Tomás Motos, Antoni Navarro i Xema Palanca per a l'Editorial Bromera.

Esteu tots i totes convidats a l’acte tindrà lloc el dilluns 27 de juny, a les 18.00 hores, a la Sala Juan Piqueras de l'Edifici Rialto de la ciutat de València (Plaça de l'Ajuntament, 17, 46002).

A l'acte comptarem, a més de amb la presència dels autors, amb la dels editors i amb un grup d'alumnes i alumnes del Batxillerat Artístic amb els quals s'ha provat aquest material (un botó de mostra el teniu en el següent enllaç >>>). 




Nota: idees extretes del llibre "Comptencia cultural y artística" d'A. Giráldez. Alianza Editorial

dilluns, 20 de juny del 2016

Edusiona't amb les arts

Estem preparant la nostra participació a les Jornades que organitza la Direcció General de Política Educativa i la Direcció General Cultura  anomenades, EDUSIONA'T AMB LES ARTS. Aquestes tindran lloc el dijous, 7 de juliol, de 2016, al Centre Cultural El Carme.

La carta de presentació que ens han enviat diu així:


El nostre objectiu és innovar, unir sinergies, conjuminar esforços i, sobretot, sumar creativitat, per un objectiu comú, que l'art arribe a l'ensenyament, a la metodologia i a la didàctica, com una ferramenta, com un instrument d'aprenentatge.
  Per aquest motiu, ens hem unit Educació i l'Institut Valencià de Cultura. Perquè l'art, com a expressió de la bellesa humana, s'ha d'educar i aprendre. Si creem o ens apropem a l’art, és perquè en algun moment de la nostra vida algú ens ha ensenyat una cosa que ens ha emocionat. Perquè, són les emocions les que connecten allò que estudiem amb allò que aprenem. La pintura, la música, el teatre, la dansa, el cinema, el cant..., formen part del descobriment de la ciència, la literatura, la tecnologia, l’esport, del món en general, i de la felicitat, en particular.
  Per això, l'educació que volem, compta amb les arts. Hem d’ensenyar a descobrir-les, estimar-les, usar-les i produir-les. Apoderar-se’n per crear bellesa, gràcia, atractiu, delicadesa, provocant un pensament crític, analític, inclusiu i lliure.



[inscripció]
EDUSIONA'T AMB LES ARTS>>>
Nota: aneu atents i desenvolupeu la pàgina fins al final que és on es troba la casella o formulari d'inscripció.

Tots aquells membres d'AVEC que desitgen comentar la seua recerca de teatre i educació seran benvinguts al racó de les arts escèniques on després de la conferència comptarem amb un taller de TEATRE FÒRUM a càrrec de Marc Escrig (Teatre de Caixò) i amb Rafa Palomares (inestables per l'educació) que presentarà aquest projectes i les Trobades de Teatre i educació durant els Petxakutxes de la vesprada.

Us esperem a tots i a totes per a visibilitzar el que ja s'està fent sobre teatre i educació i per demanar més espai per al teatre a tots les etapes educatives.


dilluns, 21 de març del 2016

Dia mundial del teatro 2016

Mensaje: Anatoli Vassiliev, Rusia

¿Necesitamos al teatro?

Esa es la pregunta que miles de profesionales decepcionados del teatro y millones de personas que están cansados de él se preguntan.
¿Qué necesitamos del teatro?
En estos años en que la escena es tan insignificante, en comparación con las plazas de las ciudades y los tierras de los países, donde se están jugando las tragedias auténticas de la vida real.
¿Qué pasa con el teatro?
Galerías y palcos chapadas en oro en las salas de teatro, sillones de terciopelo, alas sucias en escenarios, bien pulidas voces de los actores, - o viceversa, algo que puede tener un aspecto aparentemente diferentes: cajas negras, manchadas de barro y sangre, con un montón de cuerpos desnudos rabiosos en el interior.
¿Qué es capaz de decirnos?
¡Todo!
El teatro nos lo puede decir todo.
Como los dioses habitan en el cielo, o cómo los presos languidecen en cuevas olvidadas bajo tierra, o cómo la pasión nos pueden elevar, o cómo el amor nos puede arruinar, o cómo nadie necesita una buena persona en este mundo, o como reina el engaño, o cómo la gente vive en apartamentos, mientras los niños se marchitan en campos de refugiados, o las formas en que todos tienen que volver de nuevo al desierto, o cómo día tras día nos vemos obligados a desprendernos de nuestras personas queridas, - el teatro puede decirlo todo.
El teatro siempre ha sido y seguirá siendo siempre.

Y ahora, en estos últimos cincuenta o setenta años, es particularmente necesario.
Porque si usted lanza un vistazo a todas las artes públicas, se puede ver de inmediato lo que sólo el teatro nos da, una palabra de boca en boca, una mirada de ojo a ojo, un gesto de mano en mano, o de cuerpo a cuerpo.
No se necesita ningún intermediario para trabajar entre los seres humanos, que constituya el lado más transparente de la luz, que no pertenezca a ningún sur o norte o este u oeste, oh no, es la esencia de la
propia luz, que brilla en todos los rincones del mundo, inmediatamente reconocible por cualquier persona, ya sea hostil o amigable hacia ella.
Y necesitamos al teatro que permanece siempre diferente, necesitamos teatro de muchos tipos diferentes.

Aún así, creo que entre todas las formas y formas de teatro posibles, sus formas arcaicas ahora resultan ser la mayoría en la demanda.
Teatro de las formas rituales,
no hay que oponerse artificialmente a las de las naciones "civilizadas".

La Cultura secular está siendo cada vez más castrada, la llamada "información cultural" sustituye
gradualmente y empuja a entidades simples, casi como nuestra esperanza de que con el tiempo se acabe el día.
Pero puedo verlo claramente ahora: el teatro está abriendo sus puertas ampliamente.
Entrada gratuita para todos y para todo el mundo.
Al diablo con aparatos y equipos - sólo tienen que ir al teatro, ocupar filas enteras en el patio de butacas y en las galerías, escuchar la palabra y mirar las imágenes vivir!

- Es el teatro que está delante de usted, no se descuide y no se pierda la oportunidad de participar en él, tal vez la oportunidad más preciosa que tenemos en nuestras vidas vanas y apresuradas.
Necesitamos cada tipo de teatro.
Sólo hay un teatro que seguramente no es necesitado por nadie, me refiero a un escenario de juegos políticos, un teatro de políticas "ratoneras", un teatro de políticos, un teatro inútil de la política.
Lo que sin duda no necesitamos es un teatro de terror cotidiano - ya sea individual o colectivo, lo que no necesitamos es el teatro de cadáveres y sangre en las calles y plazas, en las capitales o en las provincias, un teatro falso de los enfrentamientos entre religiones o grupos étnicos...

Día Mundial del Teatro.

divendres, 27 de març del 2015

Dia Internacional del Teatre vs IVA Cultural


Durant molts anys el Manifest del Dia Mundial del Teatre ha estat escrit per una persona rellevant del món cultural i teatral del nostre país. Enguany no hem cregut necessari que cap veu fos la protagonista. Els professionals de l’escena ens dirigim a la ciutadania.

Des del segle XIX ens acompanya el lema “The show must go on”. L’espectacle ha de continuar malgrat elque pugui passar. I així, durant anys, hem anat fent 
camí. Aquest camí s’acosta a un precipici que ens fa plantejar, justament, si l’espectacle ha de continuar malgrat tot. Som corresponsables d’haver arribat fins aquest punt crític però, al mateix temps, ens erigim com el principal actor per reconduir aquesta feixuga realitat.

Vivim del sobrant: El preu mitjà d’una entrada de teatre a Catalunya és de 20 €. Si assumim que la gran majoria d’entrades tenen algun descompte, podem dir que el preu és de 17€. A aquests li descomptem el 21% d’IVA i el 10% de drets d’autor. L’espectacle s’ha de visibilitzar i, per fer-ho, ens cal invertir un 15% en publicitat. Això ja ens deixa un 54% del preu total de l’entrada. Però la cosa no acaba aquí. D’aquest percentatge hem de descomptar el 35%, 40% o, fins i tot, el 50% de la recaptació. Posem-nos en aquest darrer supòsit, el 50%... finalment hem arribat al 27% que ens pertoca del total de l’entrada, és a dir, 4’59 €. D’aquest 4’59 € hem de viure actors, directors, escenògrafs, figurinistes, utillers, etc... Qui, a la vegada, hauran de descomptar un altre percentatge del que hagin guanyat per tal de poder-ho cobrar. Els creadors, la clau de tot l’engranatge, rebrem les sobres. La recompensa vocacional que ens suposa fer la nostra feina ja no és suficient.

Volem l’aplicació immediata d’un IVA cultural raonable.

No volem tenir l’IVA cultural més alt d’Europa que pot suposar la pèrdua de 43 milions d’espectadors, la reducció d’un 30% de la recaptació a l’Estat, la pèrdua de 4.500 llocs de treballs directe i el tancament del 20% de les empreses de la indústria cultural.


Volem que els professionals puguin viure del seu ofici.

No volem que els professionals de l’espectacle hagin d’abandonar la professió per poder viure amb una mínima qualitat de vida.

Volem que s’assumeixi que la cultura és el tercer sector ocupacional de la Unió Europea.

Volem una Llei de Mecenatge justa i raonable.

No volem que s’incompleixin els convenis.

Volem una reformulació de la política de subvencions culturals.

No volem unes subvencions que marginin una gran part del motor teatral del país.

Volem que la inversió en cultura no vagi a infraestructura.

Volem que les institucions garanteixin l’accés a la cultura i al teatre a tota la societat.

Volem que ens feu costat, que seguiu omplint les sales de teatre de Catalunya i arreu. Nosaltres seguirem treballant, com sempre, per fer-vos gaudir d’aquest art.

NOTA: la nostra associació AVECTEATRE en col·laboració amb el Postgrau de Teatre en l'Educació de la UV i espacio inestable por la educación comencen un nous projecte reinvindicatiu que intentarem celebrar cada any a un centre educatiu i que hem anomenat TEATRE ALS PASSADISSOS. Llarga vida al teatre... en l'educació!

dijous, 12 de març del 2015

II Trobades de Teatre en l'educació a la sala inestable

Per segon any consecutiu l'associació AVECTEATRE participa en l'organització de les trobades de teatre i educació. El nostre objectiu és el de crear un espai on els joves escolten la veu d'altres joves i prenguen consciència de que allò que fan ells ens els seus tallers i en els seus instituts és art.

La finalitat de la trobada no és ni més ni menys que l'empoderament personal i social dels joves per mitjà de les arts.




NOTA: prèviament ens trobarem tots els que ho desitgeu a les Jornades de Teatre als passadissos de 28 de març a l'IES Isabel de Villena (Valènia)

dimecres, 4 de març del 2015

Teatre als passadissos

Un teatro sensible y bien orientado en todas sus ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar en pocos años la sensibilidad del pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar y adormecer a una nación entera...  Un pueblo que no ayuda y no fomenta su teatro, si no está muerto, está moribundo
Federico G. Lorca

TEATRE ALS PASSADISSOS
Eduard Fleminsky
RESUM: TROBADA DE TEATRE ALS INSTITUTS. Els alumnes des de les aules ens reclamen una i una altra vegada que volen aprendre d'una altra forma, que desitjarien que les arts i les expressions artístiques formaren part del currículum, que els talents artístics que molts d'ells han desenvolupat -a base d'esforç i extraescolars- són una forma tan lícita com una altra d'estar al món.

I no van massa desencaminats si tenim en compte que a Filàndia, país de referència en innovació educativa en les darreres dècades, fins i tot contemplen, per llei, el dret a aprendre a expressar-se artísticament. A més, la Unesco en la "Conferencia Mundial sobre la Educación Artística: construir capacidades creativas para el siglo XXI" (Lisboa, 6-9 de març de 2006) ens recorda que a l'educació s'han de desenvolupar les capacitats individuals per tal de garantir el dret de les persones a la participació activa de la cultura.

Amb aquest propòsit, el col·lectiu de professors i creadors AVEC (Associació Valenciana d'Expressió i Comunicació) fa temps que propiciem fórums des dels quals desenvolupar la formació artística del professorat, amb congressos, postgraus, conferències, performances i tallers pràctics.

Ara bé, pensem que ha arribat el moment de donar un salt qualitatiu i posar el focus en els aprenents, en els joves que no es confermen amb el rol passiu que la societat tradicional els vol assignar. Per això convoquem aquestes jornades dirigides al professorat i alumnat que ja fa o desitjaria fer formació artística al seu centre. I que no està disposat a esperar les condicions idònies per a què aquesta idea siga possible. Per això, si no tenim diners per a escenografies utilitzarem caixes de cartró, si no tenim pressupost per a equips de so, farem un teatre de proximitat i, el que és més fort, si no tenim teatres als centres educatius -com passa a la majoria d'instituts- el farem als passadisos.


DIA: 28 de Març de 2015
LLOC: IES Isabel de Villena de València (Alumnes amfitrions seran els actors del taller de teatre coordinat per Antoni Navarro)

HORARI:
9:30 h. Recepció
10:00 h. Conferència d'apertura:  "El repte amb l'educació artística"     per Rafa Palomares (espacio inestables por la educación)
11:30 a 14:00 h. TALLERS

  1. Teatre fórum. Per Aarón Sánchez i Aitana Bueno de Rocambolesc teatre.
  2. Taller d'iniciació al Teatre des de les arts plàstiques. Per Joan Collado d'El Pont Flotant.
  3. Teatre social amb joves. Per Lucía Arce Universitat Lliure de Benimaclet.
  4. Speaking English with confidence using theatre techniques to improve fluency. Per Dianne Stronks de Purple Presentations.
  5. Tècniques d'improvisació. Per Valentí Piñot Pimpinelles-Teatre.
  6. La història de la meua vida en moviment (Taller de Dansa). Per Sandra Gómez de Los que quedan.
  7. Música en escena. Per Jesús Marco de Los colores de la voz.
  8. La dansa africana com educació artística global. Per Richard Kobena de Kobena an Ko
NOTA: Tots els creadors que imparteixen els seus tallers en aquesta jornada ho faran de manera desinteressada amb l'objectiu de visibilitzar la importància de la formació artística. A mesura que augmente el número d'inscrits alumnat/professorat inscrit demanarem la col·laboració d'altres artisties.

14:00 h. DINAR

16:00 h. CLOENDA AMB L'ESPECTACLE
   LA TEMPESTAT  de  William Shakespeare???   
Pel  Grup de Teatre del Batxillerat Artístic de l'IES  Tirant lo Blanc de Torrent.

Direcció de Xavi Villaplana a partir d’una versió de Xema Palanca de l’obra de Shakespeare.
Pròspera, reina de Milà, ha estat desterrada a una illa amb les seues filles. Casualment, els que l’han desterrada arriben a l’illa i Pròspera juga les seues capacitats com a maga per a encantar-los. Estem a una illa màgica, encantada per Pròspera. Podreu eixir d’aquest encantament com a públic?


DESTINATARIS: alumnat i professorat de tots els nivells educatius, animadors socioculturals, mediadors i tota persona interessada en els temes de la formació artística.

Organitzen: Postgrau de Teatre en l’Educació de la Universitat de València, Espacio Inestable por la Educación i Avecteatre.

INSCRIPCIÓ (Ompliu el formulari següent):

diumenge, 16 de novembre del 2014

III Jornades de Teatre i Educació als Museus


“És evident que res d’allò relacionat amb  l’art és evident”  Teodoro Adorno

Per començar voldríem donar les gràcies a tots els assistents a les  III Jornades de Teatre i Educació als Museus. De manera molt especial a tota la Comunitat Educativa (professorat, alumnat, familiars i altres professionals, etc.) que heu fet possible amb la vostra presència  i energia visibilitzar la importància de l’art en l’educació. Més en concret com “L’educació social i emocional per mitjà de l’art”,  contribueix al desenvolupament de persones crítiques, solidaries i amb sentit ètic i estètic.


Com sabeu “L’educació social i emocional per mitjà de l’art”,  tema de les III Jornades de Teatre i Educació als Museus,  que hem celebrat aquest divendres i dissabte al MuVIM de València, estaven dedicades a mostrar les investigacions, comunicacions i tallers de projectes educatius relacionats amb les arts,  que s’apliquen en l’actualitat en centres educatius i de formació.

Hem tingut l’oportunitat de comptar amb conferenciants com ara Mariola Ponce que ens va explicar com han realitzat en espais molt diversos, des de museus fins a centres educatius, diferents activitats sobre “Lienzos de Luz, El Arte de Actuar en la Sombra”. A més varem tindre la possibilitat de pràcticar algunes de les màgiques activitats que podem realitzar als seus tallers. També hem comptat amb la presència de Tomás Motos que ens ha apropat al tema d’investigació que porta actualment entre mans:  “l’Impacte de l’experiència artística en el desenvolupament social i emocional dels joves”.



Broadcast live streaming video on Ustream



Tot seguit, varem comptar amb la participació de Teatro Playback Inestable, es tracta d’una modalitat de teatre informal, improvisat i sense text en què els espectadors relaten experiències, records, desitjos, somnis o fantasies, i immediatament els veuen representats per un grup d'actors i un músic. Aquest tipus d’espectacle pretén no només la diversió sinó fonamentalment la creació de comunitat, l'alliberament de tensions i provoca que l'espectador es qüestione la seua identitat i el paper que juga en el seu entorn social proper. Una de les funcions dels museus precisament és aquesta, la de provocar en els visitants la necessitat de dialogar amb els objectes artístics exposats i generar noves preguntes sobre la nostra identitat personal i social.

Per altra banda, també volem agrair a les diferents institucions i col·laboradors, que han participat per a que aquestes III Jornades eixiren cap endavant: al MuVIM que ens acollit i recolzat, així com a Paula Salinas de l’ Escalante, centre teatral: una experiència de formació d’espectadors. A més a més, als comunicadors en format petxakutxa* pel treball tan il·lusionant que porten a cap i per mostrar-lo. Al CEFIRE , que te com a objectiu la innovació educativa amb tota mena de recursos i al Postgrau de teatre en l'educació, que s'encarrega de la formació permanent de la figura de l’artista-pedagoc.



I per últim, hem contat amb uns convidats que són el futur de les arts en l’educació: l’alumant de Teatre al Batxiller Artístic de l’IES Tirant lo Blanc de Torrent (València) amb el seu professor i director Xavi Villaplana. Ells ens han oferit l’ Espectacle de cloenda i reflexió: FAHRENHEiT  451 (Democràpolis)”  



Volem recordar que aquestes III Jornades són el fruit d’un treball col·lectiu de molta gent: Rafa Palomares,  Domingo Ferrandis  i Ximo Micó pels seus tallers d’acullida als assistents. A Lucia Arce, Ana Caja, Dianne Stronks, Anna Gascó, Nieves Cervera, Pilar Ortega i Alex Guitierez, pel seu treball i energia.


Per a tots els que les heu demanat, en fer click, trobareu les fotos de les III Jornades de Teatre i Educació als Museus. “L’educació social i emocional per mitjà de l’art”” .

 

diumenge, 9 de novembre del 2014

Batxillerats d'Arts Escèniques, Música i Dansa a la Comunitat Valenciana

Si voleu informar-vos on podeu estudiar "Batxillerats d'Arts Escèniques, Música i Dansa a la Comunitat Valenciana" ací teniu el llistat o entreu en el link anterior i desplegueu la pestanya -Modalitat de Batxillerat-

Polse sobre el codi per a consultar les dades disponibles 

Inici; Per nivells; Batxillerat ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA I DANSA 


Codi
Centre


Localitat
Telèfon
IES FIGUERAS PACHECO


03007 - ALACANT
965936495
IES VIRGEN DEL REMEDIO


03011 - ALACANT
965936510
IES 8 DE MARZO


03005 - ALACANT
965936535
IES JOSÉ MARÍA PARRA
46600 - ALZIRA
962457860
IES FRANCESC RIBALTA


12001 - CASTELLÓ DE LA PLANA
964738965
IES VICENT SOS BAYNAT


12003 - CASTELLÓ DE LA PLANA
964739270
IES HISTORIADOR CHABÀS


03700 - DÉNIA
966428225
IES MISTERI D'ELX


03202 - ELX
966912290
IES MARÍA ENRÍQUEZ


46702 - GANDIA
962829430
IES BENIGASLÓ

12600 - LA VALL D'UIXÓ
964738955
IES CAMP DE TÚRIA


46160 - LLÍRIA
962718360
IES CLOT DEL MORO


46500 - SAGUNT
962617735
IES JOAN FUSTER

46410 - SUECA
961719110
IES TIRANT LO BLANC


46900 - TORRENT
961206170
C.E.EDU. A DISTÀNCIA 
46014 - VALENCIA
961206990
IES BARRI DEL CARME


46003 - VALENCIA
961206095
IES FUENTE DE SAN LUIS


46013 - VALENCIA
961206065
IES LUIS VIVES


46002 - VALENCIA
961205945
IES PROFESSOR BROCH I LLOP


12540 - VILA-REAL
964399000
IES JOSÉ DE RIBERA 


46800 - XÀTIVA
962249075

diumenge, 2 de novembre del 2014

Carta de Jordi Savall a José Ignacio Wert

"La Belleza salvará al mundo, pero para ello es necesario poder vivir con dignidad y tener acceso a la Educación y a la Cultura."  
Dostoyevski

Arrepleguem les sàvies i ponderades paraules publicades a "El núvol, el digital de la cultura" les fem nostres i demanem la derogació integra de la LOMCE tot denunciant particularment tots els punts referents a l'educació artística.

Sr. José Ignacio Wert                            30 de octubre de 2014
Ministro de Educación, Cultura y Deportes
Gobierno de España

Distinguido Sr. Wert,
Distinguidos Señores del Jurado del Premio Nacional de Música 2014,

Recibir la noticia de este importante premio me ha creado dos sentimientos profundamente contradictorios y totalmente incompatibles: primero, una gran alegría por un tardío reconocimiento a más de 40 años de dedicación apasionada y exigente a la difusión de la música como fuerza y lenguaje de civilización y de convivencia y, al mismo tiempo, una inmensa tristeza por sentir que no podía aceptarlo sin traicionar mis principios y mis convicciones más intimas.

Lamento tener que comunicarles pues, que no puedo aceptar esta distinción, ya que viene dada de la mano de la principal institución del estado español responsable, a mi entender, del dramático desinterés y de la grave incompetencia en la defensa y promoción del arte y de sus creadores. Una distinción que proviene de un Ministerio de Educación, Cultura y Deportes responsable también de mantener en el olvido una parte esencial de nuestra cultura, el patrimonio musical hispánico milenario, así como de menospreciar a la inmensa mayoría de músicos que con grandes sacrificios dedican sus vidas a mantenerlo vivo.

Es cierto que en algunas contadas ocasiones he podido beneficiarme, a lo largo de más de 40 años de actividad, de alguna colaboración institucional: la celebración del V Centenario del descubrimiento de América, las pequeñas ayudas a giras internacionales y recientemente las invitaciones del Centro Nacional de Difusión Musical a presentar nuestros proyectos en Madrid. Pero igual que la inmensa mayoría de músicos y conjuntos del país, he seguido adelante solo con mi esfuerzo personal sin contar jamás con una ayuda institucional estable a la producción y materialización de todos mis proyectos musicales. Demasiado tiempo en que las instancias del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes que usted dirige continúan sin dar el impulso necesario a las diferentes disciplinas de la vida cultural del Estado español que luchan actualmente por sobrevivir sin un amparo institucional ni una ley de mecenazgo que las ayudaría, sin duda alguna, a financiarse y a afianzarse.

Vivimos en una grave crisis política, económica y cultural, a consecuencia de la cual una cuarta parte de los españoles está en situación de gran precariedad y más de la mitad de nuestros jóvenes no tiene ni tendrá posibilidad alguna de conseguir un trabajo que les asegure una vida mínimamente digna. La Cultura, el Arte, y especialmente la Música, son la base de la educación que nos permite realizarnos personalmente y, al mismo tiempo, estar presentes como entidad cultural, en un mundo cada vez más globalizado. Estoy profundamente convencido que el arte es útil a la sociedad, contribuyendo a la educación de los jóvenes, y a elevar y a fortalecer la dimensión humana y espiritual del ser humano. ¿Cuántos españoles han podido alguna vez en sus vidas, escuchar en vivo las sublimes músicas de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Tomás Luis de Victoria? Quizás algunos miles de privilegiados que han podido asistir a algún concierto de los poquísimos festivales que programan este tipo de música. Pero la inmensa mayoría, nunca podrá beneficiarse de la fabulosa energía espiritual que transmiten la divina belleza de estas músicas. ¿Podríamos imaginar un Museo del Prado en el cual todo el patrimonio antiguo no fuera accesible? Pues esto es lo que sucede con la música, ya que la música viva solo existe cuando un cantante la canta o un músico la toca, los músicos son los verdaderos museos vivientes del arte musical. Es gracias a ellos que podemos escuchar las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio, los Villancicos y Motetes de los siglos de Oro, los Tonos Humanos y Divinos del Barroco… Por ello es indispensable dar a los músicos un mínimo de apoyo institucional estable, ya que sin ellos nuestro patrimonio musical continuaría durmiendo el triste sueño del olvido y de la ignorancia.

La ignorancia y la amnesia son el fin de toda civilización, ya que sin educación no hay arte y sin memoria no hay justicia. No podemos permitir que la ignorancia y la falta de conciencia del valor de la cultura de los responsables de las más altas instancias del gobierno de España, erosionen impunemente el arduo trabajo de tantos músicos, actores, bailarines, cineastas, escritores y artistas plásticos que detentan el verdadero estandarte de la Cultura y que no merecen sin duda alguna el trato que padecen, pues son los verdaderos protagonistas de la identidad cultural de este país.

Por todo ello, y con profunda tristeza, le reitero mi renuncia al Premio Nacional de Música 2014, esperando que este sacrificio sea comprendido como un acto revulsivo en defensa de la dignidad de los artistas y pueda, quizás, servir de reflexión para imaginar y construir un futuro más esperanzador para nuestros jóvenes.

Creo, como decía Dostoyevski, que la Belleza salvará al mundo, pero para ello es necesario poder vivir con dignidad y tener acceso a la Educación y a la Cultura.

Cordialmente le saluda,


Jordi Savall