Postgrado de teatro en la educación 2009-2010

Ya está en marcha la nueva edición del Postgrado de Teatro en la Educación de la Universidad de Valencia. Ya podéis hacer la inscripción en la página del ADEIT http://www.adeit.uv.es/postgrado/ (pasos: títulos propios/área de Ciencias de la Educación/Presencial/9412110/Preinscripción).

Objetivos

- Adquirir y, en su caso, profundizar los conocimientos fundamentales, tanto teóricos como prácticos, con vistas a una formación interdisciplinar en el lenguaje dramático.

- Favorecer la adquisición de útiles metodológicos específicos para la enseñanza, la acción social  y la creación apoyados en sólidas bases teóricas.

- Habilitar el soporte teórico y didáctico que posibilite a los alumnos participantes realizar  una intervención  educativa interdisciplinar y expresiva dentro del campo de la Enseñanza, de la Animación Sociocultural, la Educación Social y de las Actividades dramático-teatrales en general.

- Facilitar el desarrollo de experiencias  e intercambio entre profesores, creadores, investigadores y profesionales del teatro. 

Contenidos

Fundamentación creativa pedagógica y teatral: - Introducción a los lenguajes escénicos. -Teoría y práctica de la creatividad. - Metodología de la investigación y creación teatral. - Psicopedagogía de la Dramatización. - Improvisación pedagógica y teatral. - Teoría y práctica del Taller de teatro.

Técnica y creatividad del actor: - La expresión corporal en los ámbitos socioeducativos

- La expresión oral en los ámbitos socioeductivos. - La interpretación actoral en los ámbitos socioeducativos. - La interpretación con objetos (títeres y máscaras)

Dramaturgia y puesta en escena en el medio escolar y socioeducativo: - Introducción a la dramaturgia. - Escritura dramática: creación de textos. - El proceso de puesta en escena: dirección.

Escenotécnica y producción teatral: - Escenografía e iluminación. - Vestuario y caracterización - Proceso de Producción teatral en ámbitos. - Nuevas tecnologías y creación teatral.

Formación del espectador.

Trabajo de investigación.

Perfil del alumnado Dirigido al profesorado de enseñanza primaria y secundaria que utiliza las técncias dramáticas en clase o bien a los que imparten la asignatura de Teatro/Dramatización y a alumnos con un bagaje formativo diverso (profesores generalistas y especialistas, educadores sociales, animadores socioculturales, teóricos de la educación y del espectáculo, actores, etc.). Profesionales del teatro y de la animación sociocultural sin titulación universitaria pero con experiencia acreditada.

Salidas profesionales Profesores especialistas en expresión artística dentro de la educación primaria y secundaria, profesores de artes escénicas en el bachillerato artístico, animadores socioculturales con técnicas dramáticas en centros oficiales y privados, mediadores en programas de desarrollo cultural comunitario.

Valores diferenciales Primer postgrado de Teatro y Educación en España de estas características y con mayor número de horas de enseñanza presencial que el programa del postgrado de Teatro y Educación del Institut del Teatre de Vic. Además comprende una serie de módulos específicos tanto de educación como de arte dramático. La mayor parte de los módulos son de carácter práctico. El profesorado está constituido por los especialistas de mayor prestigio en teatro y educación de todo el país, que además cuenta con una reconocida experiencia en sistemas educativos y teatrales de otros países.

Trayectoria Hasta el momento se han realizado tres ediciones con muy buena acogida tanto por los profesionales de la educación como por los del teatro. El grado de satisfacción mostrada por el alumnado de acuerdo con las evaluaciones realizadas por el GADE de la Universidad de Valencia es de muy alto.

Jornades de Dramatització a la revista Aula

La "Revista Aula" del Diari Levante ha publicat un resum de les XIV Jornades de Dramatització. Aquesta revista setmanal contempla aspectes de didàctica activa a les aules de les escoles i instituts de la Comunitat Valenciana. De fet, s'ha convertit en un lloc de referència per a totes aquelles persones que vullguen saber algunes de les activitats a nivell d'experimentació i innovació a l'ensenyament.

Jornades de Dramatització a Canet

XIV JORNADES DE DRAMATITZACIÓ

VINDREU???

Caixaescena Comunitat Valenciana

Ací teniu el cartell del programa CAIXAESCENA a L'Eliana.

Més informació sobre aquest programa de teatre escolar>>>

Urtaín de Animalario en VLC

El grupo Animalario está en el Olimpia de Valencia con su úlimo espectáculo URTAIN, y no os lo podéis perder. La historia de un país a través de este "juegete roto" que fue el boxeador del régime Urtain.

Gracias al Teatro Olimpia de Valencia por estos regalos que nos hace de cuando en cuando y que nos permiten ver las producciones teatrales que estan triunfando en otras ciudades de España.

Caixaescena a L'Eliana

Després de les Mostres de Teatre de La Pobla de Vallbona (on col·labora el nostre col·lega Miquel Aleixandre) i de la Mostra de la CAM a Torrent (codirigida per Cucurucú Teatre) arriba la trobada de teatre escolar conegut com Caixaescena que tindrà lloc la darrera setmana d'abril a CENTRE SOCIO CULTURAL DE L'ELIANA. La mostra de teatre escolar que estarà dirigida per Valentí Piñot és una selecció del treball de uns sis instituts que han participat en aquest programa de Caixaescena. L'entrada és gratuïta i basta amb concertar una cita amb el teatre del Centre Sociocultural.

Malauradament cap d'aquestes té una pàgina web on poder cosultar la programació a un click per la qual cosa haureu d'esperar a que ens arribe.

Avanç de la programació segons el que ens ha arribat de manera informal:

20, 21 i 22 de maig

Dimecres: dia 2o de maig el grup de teatre del Col·legi Hèlios Opteatrhelios.

Dijous: Grup de teatre de l'IES Frederica Montseny Amor a Escena dirigit per Anna Gascón

Divendres: dia 22 de maig grup de teatre de l'IES L'Eliana amb "Somni d'una nit d'estiu"

NOTA: Al final de cada representació hi haurà un col·loqui entre el públic i els actors.

Per veure la programació de Caixaescena a altres comunitats autònomes: Andalusia; Cantabria-Navarra-La Rioja;

PechaKucha a València

El proper 23 d'abril a les 20:00 hores al café UBIK.
Cada vegada són més difuses les froteres de l'art. La força de les performances de totes les avantguardes, la capacitat de síntesi dels nous llenguatges de comunicació i les ganes de voler dir alguna cosa que tenim tothom (com diuen els francòfons "monsieur tout le monde") han fet que aparega un fenomen internacional conegut con PECHAKUCHA i que consisteix en una reunió més o menys festiva on els creadors mostren els seus darrers treballs amb el suport de 20 diapositives, durant 20 segons, és a dir que aquesta miniconferència només durarà 6 minuts.

A continuació teniu el vídeo del darrer pechakucha a València i al blog hi podeu trobar més informació de les "Pechakuchas Night". Nosaltres anarem a la darrera que es va fer al Loco Mateo i us podem dir que no ens va decebre.

Exercicis d'amor

Després de fer-ho amb "Com a pedres", la companyia valenciana El Pont Flotant ha tornat a sorprendre'ns amb el seu nou espectacle "Exercicis d'amor". La proposta no és que ens descobrisca res nou a nivell escènic (es veuen les empremptes del teatre social del laboratori dels Odin Teatre) però sí a nivell actoral ens trobem amb uns actors amb tota mena de registres i el que és més important han sabut parlar dels temes que els interessen generacionalment amb una frescura i espontaneïtat que el públic agraeix.

Exercicis d’amor és una manera particular de celebrar la unió entre persones, una celebració senzilla i íntima a mig camí entre el teatre i la realitat, on l’espectador és el convidat. Un espai allunyat de la realitat quotidiana, dels clàxons i els llums de la ciutat per reflexionar a propòsit de les relacions entre els éssers humans i on poder il•lusionar-nos en els dos sentits de la paraula: la il•lusió com a mentida i també com a desig.

L'obra no va més enllà de desenvolupar amb certa gràcia el conflicte de Peter Pan tant estés actualment, però com deiem abans els actors i actrius de El pont flotant han sabut captar els pols dels problemes de la societat sota el prisma de la seua generació i traslladar-los a escena sense cabòries metateatrals que tant estan de moda últimament. I açò, com dein el públic ho graeix perquè s'hi identifica i a la llarga ajuda a recuperar el sentit del teatre: parlar del que ens passa sense cap tipus de por i amb els llenguatges propis de cada època.

Sala Carme Teatre, el teatre alternatiu necessari

L'amença de veure desaparéixer una sala de teatre alternatiu a València com és Carme-Teatre ens fa replantejar-nos moltes coses que ara us formularem amb preguntes perquè cadascú arribe a les seues pròpies conclusions: Què està passant amb el teatre oficial a la ciutat de València? Quan de temps fa que no aneu al teatre per dir-ho d'alguna manera "oficial"? Per què les institucions locals no volen donar la importància que es mereix al fenomen de les sales alternatives? És normal que els teatres oficials es dediquen a programar musicals amb la intenció d'atraure un públic típic de les sales comercials? Algú realment es creu que aquestes pràctiques són vies de fidelització o de formació de futurs espectadors? Les preguntes, podrien continuar així fins a l'infinit donat la falta d'una planificació seriosa d'una política teatral a la Comunitat Valenciana... Per no parlar, encara que puga semblar un altre tema, de la marginació del teatre i els ensenyament artístics als nostres centres educatius.

Des de la Sala Carme Teatre ens fa arribar aquest escrit i us preguem de posar-vos en contacte amb ells per signar el document:

"Como ya sabéis, la Sala Carme Teatre, debido a su ubicación en una zona afectada por el Plan RIVA, ha estado siempre expuesta a los avatares que este plan pudiera suscitar.
En el momento presente, después que ha sido designado el Agente Urbanizador (Constructor) encargado de la ejecución del PEPRI que nos afecta, hemos sabido que en los planes de realojo de dicho Agente, no solo no se nos menciona como personas físicas o jurídicas, sino que ni siquiera se establece plan de realojo para la actividad que se desarrolla en el número 12 de la C/ Gutenberg, que nosotros ocupamos y que destinamos, como sabéis, a la exhibición de espectáculos teatrales y de danza desde hace ya 14 años.

Por este hecho, en su momento presentamos junto a otros vecinos, una alegación ante el Ayuntamiento, para que se contemple y se cumpla el realojo de los afectados y naturalmente de nuestra actividad como Sala de Exhibición Teatral.

Como quiera que el Ayuntamiento ha abierto un nuevo plazo de alegaciones, agradeciéndoos la atención que siempre nos habéis prestado, os pedimos que una vez más nos apoyéis y presentéis también vosotros una alegación, cuyo borrador os enviamos en un adjunto y que en ningún caso supone un compromiso por vuestra parte, ni prejuicio alguno, ya que cualquier ciudadano puede presentar alegación ante cualquier proyecto del Ayuntamiento. (Siento mucho que sea tan larga y haya tanto lenguaje burocrático y legal, pero parece que debe de ser así y ha sido revisada por los abogados que llevan nuestro caso.)

Para que podamos presentar las alegaciones, dentro de un plazo que finaliza el 9 de Marzo, debéis rellenar los espacios personales que en el documento adjunto os enviamos y devolvérnoslo por carta, lo más pronto posible, a nuestra dirección en C/ Gutenberg 12. CP 46003 Valencia. Nosotros la presentaremos en el Ayuntamiento. No puede ser por “mail” porque necesita vuestra firma, lo que entorpece un poco la rápida transmisión de documentos y lo hace más incómodo.

Por favor, haced extensible esta petición a todos aquellos que podáis.
Muchas gracias.
Juntos lo conseguiremos.
Un abrazo
Aurelio Delgado Claros
Director de la Sala Carme Teatre

Festivals valencians de teatre?

El INAEM patrocina, ayuda o colabora, en unión de otras Instituciones y entidades, en la realización de diversos Festivales repartidos por toda la geografía nacional y dedicados a diferentes aspectos de la oferta cultural musical, teatral o de danza.

• Festival de Música de Alicantehttp://www.alicante-ayto.es/redir.php?apartado=cultura&pagina=festivales-musica_contem.html
• Semana de Música Religiosa de Cuencahttp://www.semanademusicareligiosa.com/
• Festival de Teatro Clásico de Almagrohttp://www.festivaldealmagro.com/
• Festival de Teatro Clásico de Méridahttp://www.festivaldemerida.es/
• Festival de Teatro Iberoamericano de Cádizhttp://www.fitdecadiz.org/
• Muestra de Teatro Español de Autor contemporáneo de Alicantehttp://www.muestrateatro.com/home.html
• Festival Internacional de Música y Danza de Granadahttp://www.granadafestival.org/
• Feria Europea de Teatro para Niños de Gijónhttp://www.ayto-gijon.es/
• Festival de títeres Titirimundi de Segoviahttp://www.titirimundi.com/
• Festival Internacional de Santanderhttp://www.festivalsantander.com/
• Fira de Teatre de Tárregahttp://www.firatarrega.com/
• Festival Grec de Barcelonahttp://www.bcn.cat/grec
• Escena Contemporánea de Madridhttp://www.escenacontemporanea.com/
• Bienal de Flamencowww.bienal-flamenco.org/

Escena contemporanea

Aquests dies no us podeu perdre el Festival VEO de València. Podria buscar mil-i-una raons per a defensar aquest festival que és cosí-germà del Festival Escena Contemporanea de Madrid, tant per dates com per intencions estètics i propostes teatrals a diferents espais urbans. Havia pensat extraure les idees principals de l'entrevista que li fan a Paz en tant que responsable del E.C.M. però he preferit posar-vos l'article i subratllar en negreta les parts que a mi m'han semblat definitòries per a entendre per què aquests tipus de festivals són imprenscidible a hores d'ara i no valen monsergues que amb la crisi cal retallar en cultura.


ENTREVISTA: ALMUERZO CON... PAZ SANTA CECILIA
"Contemporáneo es que las verduras tengan sabor"
El País 14-02-09

Es raro ver a una mujer al frente de un proyecto escénico de envergadura ligado a la vanguardia más rabiosa. Paz Santa Cecilia, con una larga trayectoria en gestión escénica, es directora de Escena Contemporánea, un festival que en nueve ediciones ha mostrado en Madrid las últimas corrientes y tendencias internacionales de creadores innovadores.

Mira con ojos golosos la casa palacio en la que está el restaurante. Un edificio rigurosamente rehabilitado que, además de dos conocidos establecimientos gastronómicos, acoge espacios, algunos verdaderos museos que, al igual que los restaurantes, posibilitan disfrutar de obras de artistas como Eduardo Arroyo, Manolo Valdés, Úrculo, Antón Lamazares, Ruiz Balerdi y otros.

Une su ámbito profesional con la gastronomía: "Lo contemporáneo es volver a la verdura con sabor [como la que mastica casi con sensualidad], hay compañías que cultivan, y no hay nada más contemporáneo que conseguir que las cosas tengan el sabor que deberían tener, incorpora lo esencial a lo cotidiano. Pasa en todos los campos y más en éste en el que el cuerpo está ahí, vertebrándolo todo".

Mira la carta una y otra vez, sabedora de que está en un restaurante marcado por la modernidad, pero en el que los platos son tradicionales sin reinterpretaciones. Elige tortillita de camarones y chipirones, como los de toda la vida. "Esta comida tiene algo de vuelta a la esencia, aquí se mezcla arte y alimento; sus principios son similares a los que tenemos para armar la programación; vistas cientos de propuestas piensas cuál es la mejor combinación que te puedes permitir, con los recursos que tienes, y elaboras un buen menú teniendo muy claro que un festival debe tener sabor propio".

"A lo contemporáneo se ha entrado con mucha presión, pero la gente ha bajado la guardia, sabemos más y tenemos claro que lo contemporáneo no tiene por qué ser aburrido, aunque su objetivo es reflexionar... pero también reír". Y piensa que el ansia de originalidad es muy peligrosa.

Sostiene que hoy, entre los modernos, hay muchas propuestas artísticas donde la gastronomía es un personaje más. "A veces integran ritos de la cocina; lo ecológico está muy presente en el discurso artístico y se logra una relación más profunda, todo es muy oral y a través de la comida te llevan por otros derroteros", dice, al tiempo que recuerda la merecida fama de buenos degustadores de los teatreros.

En total Escena Contemporánea ofrece, hasta el 22 de febrero, 103 representaciones de géneros escénicos hasta ahora desconocidos. En las nuevas dramaturgias ya no se puede hablar de danza, teatro, circo, música... El programa de este ecléctico festival orienta a los posibles espectadores encajando los montajes bajo epígrafes como danza relato, encuentro amoroso entre cajas, teatro analógico, poemas por un tubo, danza desubicada, siesta escénica, fisicalidad poética, danza manipulada... Además, no se muestran en teatros a la italiana (con la situación tradicional de escenario y butacas), sino en espacios distintos, como son salas alternativas y lugares susceptibles de recibir propuestas a veces pensadas para 14 espectadores y ni uno más.

Taller de dramtúrgia i direcció

Domingo Chinchilla ens proposa un taller que pensem pot ser d'interés per a totes aquelles persones que ens trenquem el cap per aprendre a dirigir obres de teatre amb el nostre alumnat. Encara que tots sabeu que en AVEC TEATREDUCACIÓ som partidaris de la recerca o l'experimentació i que donem especial importància als processos, també som conscients que de vegades s'ha plantejar en àmbits socioeducatius la possibilitat del muntatge teatral.

Per a aquells que no coneixeu a Domingo Chinchilla ací us posem un breu currículum:

Espectacles de creació pròpia:
· Gala de Honor, espectacle còmic estrenat al Teatre Municipal de Mislata, València (1991)
· L’endevinador, espectacle d’intervenció al carrer, estrenat al Festival de Teatro Callejero de Benicàssim, Castelló (1992)
· Correspondencia, muntatge còmic amb Enrique Culebras, estrenat al Teatre Auditori de Xirivella, València (1993)
· Narracions Orals, epectacle-animació lectora per a joves, adreçat a l’ensenyament de Secundària, estrenat a l’I.B. de Mislata (1996)
· Poemes Dits, epectacle-animació lectora per a joves, adreçat a l’ensenyament de Secundària, estrenat a l’I.E.S. de Mislata (1997)
· Contant Coses, espectacle basat en textos literaris curts per a públic jove i adult, estrenat a la Casa de Cultura de Xirivella (1997)
· Traient histories, espectacle basat en textos literaris curts per a públic jove i adult, estrenat a la Biblioteca de Jesús Pobre (Alacant) (2000)
· Coses elevades i coses d’anar per casa, espectacle musico-poètic amb Àlvar Carpi (2001)
· Històries que conten, recull d’històries basades en el fet de la transmissió oral (2003)
· Revista Itinerant Popular, passeig urbà amb diferents propostes artístiques (2005)
· "Canciones pervertidas por Pepa Néquez" Direcció de l’espectacle (2008)

Narrador i actor. Com a narrador ha participat en les campanyes d’animació lectora per a Secundària de Mislata, “Contes a l’hora de sopar”, Xirivella; “Al calor de las palabras”, Xelva; Maratón de los Cuentos de Guadalajara; Marató de l’Espectacle de Barcelona; III Encontres de la Diputació de València, “La actual” de Logroño, “25 Premios Cervantes” de Alcalá de Henares, festival de narración de Guadalajara, Festmoc International de Yaoundé (Cameroun), Una primavera de cuentos, de La Habana (Cuba)...

Combina l’activitat de narrador amb el teatre. “Descansa que es Domingo” de Ellian Gallet, “La Zapatera Prodigiosa” de F. G. Lorca, “El Saperlón” de Gildas Bourdet; “Dostovieski va a la playa” de M. Antonio de la Parra, “Antígona 18100-7”, Grup Carme Teatre; “Naturalesa i propòsit de l’univers” de Cristopher Durang, Grup Moma Teatre; entre altres...

Taller de dramtúrgia i direcció

LA MÀ DEL-A CUINER-A
(Taller-seminari sobre dramatúrgia i direcció per a teatre de joves en àmbits socio-educatius)

A qui va adreçat? A tots-es aquells-es que treballen amb joves (ESO, Batxillerat, associacions, grups de barri, cases de cultura...). Grup mínim 10 persones i un màxim de 20

Objectius:
- Nocions bàsiques de dramatúrgia (com enfocar la posada en escena d’un text dramàtic).
- Conceptes bàsics de direcció escènica.
- Posar en pràctica les bases teòriques.
- Adquisició d’eines per a la direcció escènica.

Durada: Entre 35 i 40 hores presencials des de febrer fins maig (ambdós inclosos)
Cada sessió tindrà una durada de tres hores. Hi haurà un seguiment on line de totes les sessions.
Les sessions es faran un dia a la setmana a triar entre dimarts o dimecres de 18:00 a 21:00 h. o de 17:30 a 20:30 h.

Desenvolupament del taller-seminari:
Aquest taller té una orientació bàsicament pràctica, si bé totes les pràctiques estaran basades en conceptes teòrics, en cada sessió es plantejaran treballs pràctics per tal de que els participants puguen desenvolupar i provar tot allò que vulguen realitzar amb els seus respectius grups de joves, sempre sota el tema que es treballe dins del taller.

Lloc de realització: Barri del botànic de València

Preu: 75 euros (tot inclòs)

Impartit per Domingo Chinchilla (confirmeu per telèfon 658776872) o per correu electrònic: domingochinchilla@hotmail.com

Festival de teatre VEO

COMPTE!!! Ja estan a la venda les entrades per al Festival de Teatre alternatiu VALÈNCIA ESCENA OBERTA.

Homenatge a teatral Joan Brossa

Sempre s'ha dit que muntar a Joan Brossaera molt difícil, pensem que després de veure aquesst vídeo sobre el muntatge que ha fet Carles Santo inspirant-se en la seua obra, pensem que arribareu a la mateixa conclusió que nosaltres MÉS QUE DIFÍCIL... COMPROMÉS. Els joves ho han entés i el nou teatre europeu va per ací: missatges poèticament compromesos, mescla absoluta de expressions artístiques, trànsit per totes les fronteres i límits, propostes colpidores que fan que l'espectador surta amb més dubtes, qualsevol espai és apropiat per perpetrar una acció teatral.

Teatre amateur i formació d'espectadors

Els amics de la Tarumba d'Alzira (grup de teatre a mig camí entre el teatre amateur i el teatre professional) ens envien la informació del seu portal del YouTube, al qual podeu subscriure-vos si voleu rebre informació, i marcar en favorits la seua pàgina per seguir l'activitat d'aquesta associació cultural que tant fa per la formació d'espectadors amb propostes sempre innovadores.

http://tarumbateatre.iespana.es

També ens envien el vídeo del seu últim espectacle: La atracción del espejo

Tapian el Teatro Albeniz

La verdadera crisis no es la económica. Ya lo hemos comentado en conversaciones con todas aquellas personas sensibles al mundo del teatro y la educación. Lo que está en crisis realmente es la sociedad que ha permitido que se desarrolle una "pseudocultura del pelotazo" en todos los ámbitos de la sociedad, hasta el punto que todo el mundo ve con buenos ojos que se destinen dineros a hacer que la economía funcione y nadie piense (y si lo piensan no lo publican poco) que donde habría que invertir sería en cultura y educación.

Para saber más sobre cómo se cargan la cultura entrad aquí>>>

Traduir teatre quebequés

Ací us pose una entrevista que em féren com a traductor de teatre quebequés!!!

Antoni Navarro, traductor de teatre quebequés

Moltes gràcies per l'atenció que em dedica i per tota la informació que em dóna.
La publicació de Les cunyades a l'editorial Bromera ja la coneixia; de fet, vaig estar llegint la introducció i contesta part de les preguntes que li faré. La traducció que no coneixia és Tu peux toujours danser, de Louis Dominique Lavigne (la veritat és que m'anirà molt bé perquè, com es pot imaginar, hi ha molt poca cosa quebequesa traduïda en català).

Mira que a més d’aquestes dues obres quebequeses que estan publicades tinc altres traduccions que estan esperant una oportunitat. Es tracta de El falcó de Marie Laverge i de Per a tu, per sempre, de la teua Empariues també de Michel Tremblay. Aquesta obra de Tremblay va ser presentada en lectura dramatitzada a la Universitat de València en el marc d’una exposició sobre la cultura quebequesa que realitzàrem amb el professor Georges Laférriere a finals dels noranta. Sobre El falcó tinc intenció de fer-ne una lectura dramatitzada la tardor vinent per tal d’animar els editors i els actors que la vulguin portar a escena.

1 .- Per què va decidir traduir Michel Tremblay i Louis Dominique Lavigne? (Va ser l'editorial Bromera qui li va proposar o va ser decisió seva?)
La decisió va ser molt personal ja que després d’una estada de tres any a Montreal per estudiar un màster en Didàctica de l’Art Dramàtic a l’UQAM (Université du Québec à Montréal), tenia moltes ganes de mostrar en la nostra llengua tot el que havia aprés amb els creadors quebequesos. En primer lloc, vaig traduir l’obra de L. D. Lavigen per tal muntar-la amb els meus alumnes de l’optativa de dramatització. L’acollida dels joves va ser tan bona en les primeres lectures dramatitzades que immediatament la muntaren i férem diferents representacions per instituts. L’editorial va ser fàcil de convèncer perquè li plantejàrem un estudi sobre el “teatre per adolescents” que al Québec té, fins i tot, una línia editorial que es coneix com “théâtre ado”, i donat que l’editorial Bromera sempre ha investigat com crear bons productes per als joves la publicació va ser tot un èxit. Encara avui, n’hi ha instituts que em truquen per comentar-me que volem muntar-la amb els seus alumnes o posar-la com lectura obligatòria perquè el tema de la iniciació sexual de joves de diferents mentalitat i l’amenaça de la Sida com a nucli central del conflicte crea moltes expectatives.

Posteriorment, vaig començar a treballar com a assessor pedagògic a un Centre de Professors, i com que vaig encetar una línia de formació centrada en la dramatització vaig pensar que volia traduir un tipus de teatre popular que jo no trobo en la nostra llengua, particularment al País Valencià. M’encantava aquest teatre on els personatges no eren ni intel·lectuals, ni artistes, ni representants de cap elit social o econòmica. M’atreien aquests personatges i aquests temes populars que malgrat la seva frescor i espontaneïtat no queien en el sainet costumista. A més necessitava obres en la nostra variant dialectal el “valencià” per treballar la tècnica de les “lectures dramatitzades” amb els professors que assistien als meus cursos de didàctica de la llengua i la literatura on exemplificar les meves reflexions sobre un teatre viu, on com el teatre quebequès els personatges parlaren amb una veu reconeixible pel poble. Total que va ser així com em vaig decidir a traduir Les cunyades de Michel Tremblay que com sabreu també va suposar un daltabaix en el teatre francòfon i s’ha convertit en el símbol dels “sense veu”, dels “nadie” (com en el contes Los nadies de Galeano) de totes les cultures. En primer lloc hem de dir, pels qui no coneixen Michel Tremblay, que aquest escriptor de teatre, com Salvador Espriu, mai no rebrà el reconeixement del “Novel de literatura”. I això, pel sol fet de ser el representant d’una cultura minoritzada, encara que tenen tot el reconeixement dels autors que han entés que es devien al seu poble i sobretot a la llengua d’aquest poble pla per molt menyspreada que estigui per part de les elits o poders intel·lectuals. La primera premissa de Tremblay quan va començar a escriure teatre de ben jove va ser, que els seus personatges no mentirien mai, és a dir, que reflectirien la manera de parlar i l’imaginari col·lectiu de la gent dels carrers de Mont-real, del Quebec. Heu de saber que abans de la “Revolució tranquil·la” que va donar l’autonomia a la província de Québec, aquestos estaven sotmesos a la llengua i les lleis dels anglòfons del Canada per una banda, i per l’altra el teatre oficial es feia a la francesa amb la fonètica de França. Llavors, Tremblay va començar a crear tota una saga de personatges típicament quebequesos que s’expressaven en “joual” (parla col·loquial del poble del Quebec) i representaven metàfores o símbols de les aspiracions i frustracions de la gent normal del carrer “monsieur toute le monde”. Com en el teatre de F. G. Lorca aquests personatges populars de Tremblay, són el vehicle que l’autor utilitza per a reflexionar sobre temes transcendentals com la identitat, l’autoestima, la guerra de sexes, la destrucció de la família, la justícia social o la igualtat de la dona.

Com podeu imaginar a l’editorial Bromera li va interessar moltíssim el projecte i encara que sabíem que comercialment no funcionaria tan bé com el teatre per a joves, consideraren que era molt important la publicació d’aquest símbol internacional del teatre popular que és Les cunyades de Michel Tremblay. A més, Rodolf Sirera ens va felicitar per la traducció i a la Facultat de Filologia de la Universitat de València organitzàrem una exposició sobre cultura quebequesa.

2.- En cas que fos per decisió pròpia, per què aquests autors? (Els coneixia? li interessava la temàtica?...) S'ha interessat per altres obres del Quebec?
Sí, imagineu que vaig viure al Quebec, a principis dels 90, gairebé dos anys de bohèmia cultural abans de tancar-me per redactar la memòria final del màster. En aquesta època, Mont-real era una ciutat vivíssima i amb un nivell cultural molt alt que em permetia satisfer totes les meves ànsies de coneixement gràcies també a una universitat innovadora i creativa com és l’UQAM i a una societat del benestar on l’accés a la cultura era molt econòmic. Allí vaig descobrir algunes de les fites de l’art i la cultura que poc a poc s’han anat donant a conèixer a la resta del món: el teatre intimista i efectiu de Robert Lepage, la màgia dels primers espectacles de Le Cirque du Soléil, la força de la música d’arrel de La bottine souriante (que va vindre fins i tot a València), la sòbria solitud dels paisatges de Jean Paul Lemieux, els films de Denis Arcand com Le decline de l’empire americaine i Les Invasions barbares, el Matx d’improvisació, algunes sèries televisives adaptades fins i tot al català per TV3 com "Ell i Ella" (Un gars, une fille) que també es va fer a Canal 9, la popular “Càmera-café”, etc.

Amb tot, malauradament, coneguem molt poc d’altres aspectes culturals del Quebec i encara menys del potent teatre quebequès que va des de la comèdia de costums, el cabaret, fins al teatre més experimental, passant per “teatre per a adolescents”. Aquest subgènere que té col·leccions específiques en diferents editorials és un concepte que no existeix a l’Estat Espanyol on es barreja el teatre infantil i juvenil com si tot fos un, privant als instituts d’un tipus de lectures apropiades per als joves. Com veurem més endavant he traduït alguna obra i publicat un assaig sobre el teatre per a adolescents en l’editorial Bromera.

3.- Va topar amb moltes dificultats (vocabulari, sintaxi, etc.) al moment de traduir aquestes obres?
Sí. El francès del Quebec és un sociolecte que s’ha d’aprendre i és tan especial i diferent que gairebé és com aprendre una llengua nova. Els arcaismes, dialectalismes, anglicismes, i barbarismes del quebequès són tants, tan variats i tan propis de la dramatúrgia quebequesa que t’hi veus obligat a una recerca molt exhaustiva. De fet, eines com el Dictionnaire québécois d’aujourd’hui (i no vol dir que els quebequesos siguen secesionistes) va ser una eina indispensable. Per altra banda, i per fortuna vaig comptar, amb especialistes i gent del món del teatre que em varen ajudar moltíssim. Els quebequesos estan orgullosos del seu sociolecte i a més són capaços d’adaptar-ne altres sociolectes per identificar personatges bé dels francòfons de Canadà, de França o d’altres indrets del que es coneix com la “francofonia”.

4.- Té constància d'articles de premsa o de revistes especialitzades parlant de les traduccions i publicacions de Les cunyades i de L'amor també és això?
Sí, i a continuació et poso algunes referències però et recomano que aprofundeixis tu mateixa aquesta recerca amb l’ús d’internet. En primer lloc, ací tens algunes referències en la xarxa sobre la traducció de Les cunyades:

Amb motiu de l’any en què Michel Tremblay va escriure el missatge del dia internacional del teatre, la UJI va fer un comentari sobre l’autor i la traducció: http://www.uji.es/com/notes/200003/00032196n.html
http://www.uji.es/bin/com/voxuji/200004/pag14.pdf
Crítica de llibre que podries animar-te a fer tu: http://www.criticadelibros.org/8476604548
Aquests despistats que diuen que Les cunyades està escrita en anglés: http://www.bookfinder.com/author/michel-tremblay/3/

I respecte a la traducció de L'amor també és això ací algunes referències:
Recomanada per a joves: http://www.puntjove.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=88&Itemid=93
Bibliografia d'educació afectiva i sexual: http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/46013086/rosa_sanchis_baubo/baubo/bibliografia.htm
http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/46013086/web_vieja/html/html03/webvalencia/lectures/lectures_inter.htm
http://ambitlinguistic.blogspot.com/2006/02/teatre-institut.html

De cada traductor/traductora poso una petita biografia incloent una relació d'algunes traduccions. En té alguna ja de feta que utilitzi normalment i que em pugui enviar?
Veure pàgina web personal en l’apartat de curriculum vitae o arxiu adjunt

Salutacions cordials Lluna

DAVID FERNÁNDEZ EN EL TEATRO DE LOS MANANTIALES

Jornades de Dramatització-teatre

A continuació us posem les fotos de les XIII Jornades de Didàctica de la dramatització, perquè pensem que aquestes jornades han estat un vertader repte per als organitzadors com per als participants. Des del primer moment el nivell de debat amb la conferència de Tomás Motos va donar la talla del nivell que s'aconseguiria al llarg del dia amb les mostres d'espectacles i les microconferències. Mireu, mireu les fotos i veureu!!!


Encuentra más fotos como esta en TEATRO Y EDUCACION