dimarts, 5 d’abril de 2011

Diàlegs entre els quatre pilars del teatre en l'educació

El proper dilluns participarem en el curs que el CEFIRE de València  ha organitzat sobre Formar espectadors de teatre en Secundària: Trobada de professorat i companyies de teatre. Els organitzadors són conscients de la necessitat d'un debat entre els diferents agents que des de la creativitat i des de la formació contribueixen al que podríem anomenar "formació d'espectadors". Durant els darrers 15 anys Avecteatre ha contribuït amb l'assessoria de l'Àmbit Lingüístic del CEFIRE de Sagunt en el disseny de les Jornades de didàctica de la dramatització des de les que reflexionàrem amb diferents invitats sobre el teatre en l'educació.
A més, fa temps publicàrem a l'editorial Bromera Taller de dramatització-teatre (Tomás Motos, Antoni Navarro, Francesc Tejedo i Xema Palanca) que us invitem a consultar i que ens servirà per una activitat introductòria del debat. Abans de començar un debat seria interessant que definírem de manera pormenoritzada els termes que ens serviran per a la discusió. Ací va la 1ra pàgina del diccionari que us invitem a consultar.
Sinopsi de la meua intervenció:

El teatre és una de les eines didàctiques més potents per a la transformació de l'educació, tant com a element engrescador i desenvolupador del desig d'aprendre, per una banda ("El teatre es un atajo pedagógico" com proposava F.G. Lorca) i, per l'altra, com a vehicle de l'educació artística, emocional i expressivo-comunicativa de l'alumnat. 
En aquesta tasca d'incorporació del teatre i dels tallers de dramatització-teatre a l'educació hem de contribuir diferents col·lectius relacionats,  d'una o altra manera, amb el món educatiu: en primer lloc conscienciant el professorat de la importància de dissenyar activitats per a assolir totes les competències bàsiques (particularment les c. cultural i artística i les c. comunicativa i d'aprendre a aprendre),  en segon lloc implicant els pares i mares per tal de sensibilitzar-los envers la transcendència del teatre en l'educació com a aprenentatge actiu, en tercer lloc encoratjant els programadors perquè inicien processos de col·laboració amb els docents implicats, i per últim necessitem una conscienciació dels creadors perquè més enllà de la recerca de "públics cautius" en el món escolar descobrisquen en els docents uns interlocutors amb els qui  establir un diàleg que els porte a matissar els temes, motius i personatges dels espectacles que creen pensant en xiquets, adolescents i joves.