diumenge, 27 de març de 2011

Desitjos del professorat per al dia mundial del teatre 2011

El proper dilluns 27 de març celebrarem a València el dia Mundial del teatre, organitzats per la AAPV, amb una sèrie d'actes reivindicatius per la "situació anòmala" per la que travessa, no només el teatre, sinó l'educació, les arts, la cultura en general. En èpoques de crisi econòmica (ai las! sinó més fora "econòmica"), en contra de totes les declaracions i promeses que es fan durant derterminades etapes del curs polític, el primer que cau és el pressupost de cultura i educació. Ara bé, hauríem de recordar que en el món del teatre com en l'educació no ens té per què prendre'ns per sorpresa aquesta desafecció d'alguns dels nostres contemporanis per l'art i la cultura, ja que l'estat natural del teatre és la crisi: naix, es nodreix i es desenvolupa per la consciència humana en permanent canvi i estat d'autocrítica. No ha hagut pitjors èpoques per a l'art dramàtic que quan s'ha intentat espectacularitzar, massificar o hiperrendabilitzar el fet teatral. Alguna cosa semblant passa amb l'educació que quan més se l'intenta encotillar, classificar, acotar, etc., més dificultats té per a donar els seus fruits, especialment en èpoques de constant canvi i transformació com els actuals (vegeu els documentals de Ken Robinson al respecte de la mort de la creativitat a les aules).

El teatre així en xicotet, que la gent d'educació volem celebrar el dia internacional del teatre, té el seu humus, el seu caldo de cultiu en els teatres alternatius, en les associacions de persones de manera espontània que s'ajunten per compartir un sentiment comú, en els grups de teatre jove que busquen un llenguatge per comunicar a la societat el seu propi punt de vista del que anomenava Kundera "la insoportable lleugeresa de l'ésser".

El professorat de dramatització-teatre som conscients de la lleugeresa immaterial de les nostres classes, el que ensenyem sovint només té cabuda en l'imaginari col·lectiu dels que hi varen participar al taller, però també sabem que aquest és el nostre fort, per això voldríem reivindicar més presència del teatre en el sistema educatiu.

Llancem el nostre missatge en una botella al mar amb l'esperança que algun dia, algú (tal vegada, a qui corresponga) l'obriga i trobe la clau de volta que desperte el desig de joves de voler aprendre, de voler buscar qui són, què fan i perquè estan ací... quins són els seus "talents" o, dit amb expressió del "paradigma creatiu", de voler identificar quin és el seu ELEMENT que els permet desenvolupar-se com a persones. 

De segur que, abans que arribe a port, aquesta botella serà destapada per molts de vosaltres -que sou els que ens importeu realment- i trobareu el que anàveu buscant. Amb això ja ens donem per recompensats!!!

NOTA: aquesta botella és una metàfora dels desitjos del professorat de dramatització-teatre emprada per Georges Laferriére a l'inici dels seus tallers a manera de declaració de principis per a establir el territori dels tallers de teatre com espais lliures on anhelar qualsevol cosa, fins i tot, l'impossible. Nosaltres l'adaptàrem per al llibre  "Taller de dramatització-teatre" (Antoni Navarro, Paco Tejedo, Tomás Motos, Xema Palanca) de l'editorial Bromera.