La música d'arrel, música ètnica o músiques del món s'ha convertit darrerament en el refugi dels que pensem que front a la globalització salvatge dels mercats cal pensar les coses des d'allò local. Recordeu la idea "pensa local actual globlal" com fan els de l'associació El Mussol.No té sentit intentar expressar-nos amb un llenguatge internacional oblidant qui som. I això val per a totes les arts (teatre, música, dansa, etc.) i per a totes les manifestacions de la vida. Si correguem massa imitant com fan els altres, potser arribe un dia que no sabrem ni qui som.
Les nostres manifestacions artístiques han ser el més agosarades possibles però sempre des de la nostra arrel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada