dijous, 8 de febrer de 2007

Sopar amb Jorge Picó

L'altra nit ens reunírem un grup de gent de teatre interessats pel teatre en l'educació per debatre amb Jorge Picó sobre aquests temes. La sessió va ser molt interessant: començà Tomás Motos fent un retrat del personatge des dels inicis quan sent estudiant d'art dramàtic va participar com a model per al llibre que ell coordinava sobre expressió corporal. O explicant la disposició a participar en qualsevol projecte de teatre en l'educació que li demanàrem: professor en el Postgrau de Teatre en l'Educació, elaboració d'un article per a un numero sobre la dramatització amb públic jove, o el pròleg per a El sopar dels idiotes on s'analitza la situació del teatre francés contemporani.

A continuació Jorge començà tímidament a parlar de la seua experiència en el món del teatre i la formació actoral. Els temes essencials del teatre en l'educació anaven apareguent fluidament com en una conversa: la necessitat de mestres, el teatre com art del col·lectiu (Jorge se sentia deutor d'aquells que l'acompanyaven ja que li havien ajudat a ser qui és), el teatre com a repte de posar-se en la pell dels altre, la importància de formar-se en diferents disciplines artístiques i fins i tot de beure de totes elles per tal de no imposar sempre una perspectiva psicologicista a l'hora de construir els personatges. Després va parlar de la seua experiència com a director i de la seua companyia i de l'enyorança de les aules que per ell sempre són un laboratori per a la investigació.


En acabant, li fèrem un regal en nom d'AVEC, una titella oriental i un llibre de Kapuszinki i Antoni Navarro va comentar els paral·lelismes entre la gent de teatre i els periodistes: viure entre la gent per a poder parlar d'ells, no no tindre com a objectius prioritaris en la vida el voler fer-se rics, estar sempre aprenent i sobretot preguntar-ser el PER QUÈ de les coses.